Subirachs, l'últim escultor de la darrera catedral d'Occident
El gener de 1987, poc abans de complir seixanta anys, l'escultor instal·là la seva residència al mateix temple de la Sagrada Família per començar a treballar en el seu projecte artístic més gran i ambiciós: revestir amb un centenar d'escultures l'atri de la Façana de la Passió de la Sagrada Família, temple projectat a partir de 1883 per Gaudí -un dels arquitectes més genials dels temps moderns -.
Subirachs ha hagut de pagar un alt preu per a disposar i esculpir una de les superfícies més visibles i emblemàtiques de l'art internacional del segle XX. El seu treball no deixa indiferent a la gent, fins i tot ha resultat per força, polèmic. Per això, igual que té molts defensors fidels, també té detractors.
Artista independent i amb forta personalitat, decideix residir en el temple perquè necessita viure on treballa. El treball, per a ell, és la seva pròpia vida i viure dins la mateixa obra li facilita la màxima dedicació.
El seu habitatge, de 37 m2, es troba sota la coberta dels picapedrers. L'escultor acabarà el seu encàrrec el 2002, però encara quedarà un segle perquè les obres de la Sagrada Família finalitzin.
Segons la idea de Subirachs, l'ordre de la narració segueix una línia ascendent tot enfilant-se des de la part baixa esquerra cap a la dreta en forma d'essa (S) - a la manera de l'escriptura bustrofèdica - seguint el camí del Calvari: des del Sant Sopar fins a dalt a la dreta amb l'Enterrament.
Al nivell més baix on s'implica directament el poble, hi trobem representats: el Sant Sopar, el Petó de Judes, la Flagel·lació (al centre del mainell), les negacions de Pere i el judici de Jesús. El segon nivell comença amb la pujada cap al mont Calvari i les escenes reproduïdes són: la primera caiguda de Jesús, la trobada amb les dones de Jerusalem, la Verònica i la figura eqüestre de Longí. A la part més alta se situen: els soldats jugant-se les vestidures, la Crucifixió (moment àlgid de la narració) i l'Enterrament.
